LA MEVA EXPERIÈNCIA COM A APRENENT DE LLENGÜES
ELS PRIMERS PASSOS
La meva llengua materna és el català. Així doncs, els primers contactes que vaig tenir amb el llenguatge van ser a través de la llengua catalana, ja que a casa meva tots parlaven en català. Una de les moltes coses que els agraeixo als meus pares és l’educació lingüística que em van donar: el fet que em parlessin sempre com si fos adulta, i no com molta gent parla als nens, com si fossin tontos en lloc de nens; i també que des d’un bon principi fomentessin en mi l’afecció per la literatura. Recordo que el meu pare em llegia contes cada nit, i que em van comprar un pack de contes enregistrats en casset, que també anaven amb els llibres corresponents. De manera que jo, als dos anys, sense saber llegir però volent ser capaç de narrar una història com ho feia el meu pare, m’aprenia de memòria els contes que sentia en casset i després els recitava fent veure que els llegia. He de reconèixer, doncs, que la meva iniciació en el món de la literatura la dec als meus pares.
Quan em va arribar l’edat d’anar al parvulari, vaig tenir els meus primers contactes amb la llengua castellana, ja que la majoria de les mestres i dels nens eren castellanoparlants. Això va fer que aprengués a escriure amb les frases típiques i tòpiques de “Mi mamá me mima”, “Yo amo a mi mamá”, etc. La veritat és que penso que em va anar molt bé tenir els meus primers contactes amb el castellà de tan petita, ja que això m’ha permès dominar-lo amb facilitat com si fos la meva llengua materna.
En arribar a l’escola, vaig començar a rebre totes les classes en català, excepte l’assignatura de llengua castellana i un parell d’assignatures impartides en castellà perquè els professors eren castellanoparlants i optaven per fer-les en la seva llengua. Tot i així, el meu contacte amb el castellà va continuar sent important, ja que tenia força companys castellanoparlants. Amb els anys m’he adonat que, de petits, quan estàvem en un grup en què hi havia alguna persona que, tot i entendre perfectament el català, era castellana, els catalanoparlants canviàvem sempre al castellà, de manera que la llengua més parlada entre nosaltres era aquesta. Això va canviar a l’ESO, quan els que teníem el català com a llengua materna vam decidir utilitzar sempre el català per parlar entre nosaltres, i reservar el castellà només per parlar amb els castellanoparlants. No va ser fins a la universitat que em vaig trobar amb molta gent castellana de tota la vida que em parlava en català, i ha estat durant aquests anys que m’he adonat que això era habitual i perfectament normal. Suposo que l’entorn en què creixem ens determina molt els usos socials que fem de la llengua, fins que som més grans i decidim per nosaltres mateixos quina llengua utilitzar.
LA MEVA EXPERIÈNCIA AMB L’ANGLÈS
El primer contacte que vaig tenir amb una llengua estrangera va ser, com la majoria d’estudiants europeus, amb l’anglès. Vaig començar a aprendre’l a l’escola, a 3r de primària. La veritat és que el nivell era bastant deficient, i les classes es basaven molt en l’aprenentatge de gramàtica, verbs irregulars i vocabulari, cosa que els nens de 8 anys no trobàvem especialment apassionant. De fet, el nivell d’indiferència i fins i tot d’avorriment que despertava l’anglès en els meus companys era molt alt, i suposo que això va fer que la majoria, en acabar l’ESO, arraconessin definitivament l’anglès.
Segurament a mi m’hauria passat el mateix i hagués acabat avorrint l’anglès, però vaig tenir la sort que no fos així, i és que vaig poder tenir contacte directe amb la llengua anglesa. Quan tenia 11 anys, vam anar de viatge amb els meus pares a Anglaterra. En un dels bed&breakfast on ens vam allotjar, a la zona del Lake District, vaig conèixer la filla de la mestressa, que es deia Amy i tenia un any més que jo. Comunicant-nos bàsicament per senyals, ens vam acabar fent amigues, i em va convidar a passar el següent estiu a casa seva. Jo vaig acceptar, i als 12 anys, amb un nivell d’anglès que no arribava ni a bàsic, vaig agafar un avió cap a Anglaterra per passar un mes amb una família que tan sols parlava anglès.
Aquella va ser l’experiència més gratificant que mai he tingut a l’hora d’aprendre una llengua. Tot i que els primers dies van ser molt durs, a causa de la impotència que sentia quan no era capaç de fer-me entendre, al cap de poc el meu cervell es va començar a obrir a aquella llengua d’una manera sorprenent (com només ho pot fer el cervell d’un nen). Dubto molt que mai torni a aprendre tant una llengua en tan poc temps com ho vaig fer aleshores. Quan vaig tornar a casa, era capaç de comunicar-me en anglès, construint oracions completes i correctes, i havia adquirit el vocabulari bàsic com per sobreviure en un país de parla anglesa. Realment va ser una gran sort tenir aquella oportunitat, que va ser la que em va despertar la fascinació per la llengua anglesa.
Això va ser el que em va motivar a seguir aprenent anglès durant l’ESO. La veritat és que el nivell de l’ESO era molt bàsic, i jo trobava a faltar aprendre més, però vaig preferir cartejar-me amb l’Amy i que ella em corregís les cartes, que no pas apuntar-me a una acadèmia a fer més classes avorrides d’exercicis de gramàtica, que era la concepció que jo tenia llavors de les classes d’anglès. Gràcies a aquesta correspondència vaig millorar molt el meu anglès escrit.
Un cop a Batxillerat, vaig tenir la sort de trobar la millor professora d’anglès que he tingut mai. Es deia Isabel, i tots els alumnes estàvem entusiasmats amb ella. Va substituir les avorrides sessions de comprensió lectora per debats a classe sobre els temes de què tractaven els textos, cosa que ens facilitava entendre’ls molt millor i ens motivava a parlar en anglès. Els listenings també els vam eliminar i, en canvi, ens deixava triar cançons que ens agradessin i intentàvem transcriure’n la lletra. També fèiem concursos de vocabulari, i el grup que més en sabia rebia un premi, i això va ser el nostre incentiu per aprendre’ns les llistes de vocabulari. Va ser un any en què tots vam aprendre molt, cadascú segons el nivell que tenia.
WILKOMMEN INS DEUTSCH
La passió per l’anglès que se m’havia despertat de nena va fer que volgués aprendre una altra llengua estrangera. Quan a 3r d’ESO ens van donar l’oportunitat d’apuntar-nos a fer francès o alemany, no vaig dubtar a fer-ho. Vaig triar alemany perquè creia que el francès era més fàcil d’aprendre i que, per tant, ho podia deixar per més endavant. En canvi, una llengua tan diferent a la meva com l’alemany, quan abans la comencés a aprendre, millor. Així que va ser llavors quan vaig tenir els meus primers contactes amb l’alemany. Vaig descobrir que, tot i els prejudicis que té la gent sobre aquesta llengua, era un idioma fascinant, tan organitzat i sistemàtic, amb les seves declinacions i els seus casos. Era tan diferent a tot el que jo coneixia que em va encantar des d’un bon principi.
A Batxillerat vaig seguir amb l’alemany, i amb els companys de classe vam decidir fer un viatge a Alemanya. Així que ens vam passar dues setmanes recorrent el sud del país. Era la primera vegada que estava a Alemanya, i em va encantar la gent, la cultura, els paisatges, tot. Una vegada més, la visita al país de la llengua que estudiava va ser el que més em va motivar a l’hora de decidir continuar amb l’aprenentatge d’aquell idioma.
LES LLENGÜES CLÀSSIQUES: LA MEVA PRIMERA EXPERIÈNCIA EN TRADUCCIÓ
Vaig fer el Batxillerat d’Humanitats, o sigui que vaig aprendre llatí i grec clàssic durant dos anys. M’atreviria a dir que, tot i ser llengües mortes, van ser les llengües que més em va agradar estudiar. En primer lloc, perquè el professor que vam tenir era un apassionat del món clàssic, que sempre m’havia cridat l’atenció perquè el meu pare també ho és i a casa n’havia sentit a parlar sovint. El fet d’aprendre tantes coses de la cultura juntament amb la llengua era una cosa nova per a mi i em va encantar, va fer que em fiqués molt més en l’assignatura i que entengués que la cultura i la llengua han d’anar sempre agafades de la mà.
En segon lloc, perquè ja no treballàvem amb les típiques frases que ho fèiem en anglès o alemany i que t’arriben a cansar tant (“Mary goes to the cinema every weekend”), sinó que ho fèiem amb els textos que havien escrit personatges tan emblemàtics com Cèsar o Homer en èpoques tan remotes per a nosaltres! Això em va fascinar, i va ser el que em va fer plantejar per primer cop que volia fer traducció. De fet, va ser el meu professor de llatí i grec el que em va donar la idea, que des de llavors em va anar ballant pel cap fins que em vaig decidir per aquesta carrera.
Trobo que estudiar llengües clàssiques és tota una experiència per als amants dels idiomes, i considero que és molt útil i que t’obre molt la ment a l’hora d’aprendre llengües vives. La veritat és que m’encantaria tornar a estudiar llatí i grec.
PROJECTES DE FUTUR
Una de les coses que més m’ha ensenyat la universitat és que entres a Traducció i Interpretació pensant que saps llengües i t’adones que no en saps, i que encara et queda tan camí per aprendre-les com déu mana que t’arribes a desanimar i tot. Crec que aquesta sensació l’hem tingut molts. Ara bé, això és el que et motiva a seguir amb els idiomes un cop acabada la carrera. La meva intenció és millorar molt el meu anglès i, sobretot, el meu alemany, durant els propers dos o tres anys. A banda d’això, vull començar d’aquí poc a aprendre francès i àrab.
1 comentario
Luis -
M'ha fet molta gràcia veure que no sóc l'únic friki que vol tornar a estudiar llatí, malgrat que molta gent pensi que és una llengua morta. A més de ser la llengua oficial del Vaticà, els nostres idiomes estan plens de paraules en llatí i grec, la qual cosa vol dir que emprem aquests idiomes contínuament, no trobes? A més, també penso, com tu, que estudiar aquests idiomes obre moltes portes quan vols estudiar més idiomes emparentats. Ànims i si trobes algun lloc on ensenyin llatí, avisa'm!