AULES, HORARIS I COMPANYS
L’aula ideal per a l’aprenentatge de llengües
Sens dubte, de les aules on he estat aprenent llengües, les que més m’han agradat són les del Goethe Institut : classes quadrades, amb tres o quatre taules rodones per als alumnes, situades davant d’una pissarra i una petita taula per al professor. Em sentia especialment còmode pel fet que no es tractés d’aules dividides en fileres de cadires i pupitres, amb la tarima i la taula del professor al davant, ja que sempre he associat aquesta disposició amb les classes purament magistrals.
La disposició en tres o quatre taules rodones permet que els estudiants interactuem en grups de quatre o cinc a l’hora de fer activitats en comú. D’aquesta manera no cal que t’aixequis per reunir-te amb els teus companys cada vegada que s’ha de fer una tasca en grup, ni que t’hagis d’asseure en posicions realment incòmodes per poder parlar amb ells. A més, aquesta disposició ajuda a no perdre temps recol·locant-te quan has de fer feina en grup. Per altra banda, quan el professor ha d’explicar alguna cosa o es fa un debat entre tots els alumnes de la classe, la disposició en tres o quatre taules és perfectament còmode. Així doncs, es tracta d’una disposició de l’espai que és útil per a tots els tipus d’activitats que es poden fer en una classe d’ensenyament de llengües, sense haver d’obligar els alumnes a moure’s cada vegada que es canvia d’activitat.
Trobo que aquesta és la millor disposició d’una classe d’ensenyament de llengües, amb molta diferència respecte a les aules de la universitat, on també he assistit a nombroses classes d’idiomes. Les llargues taules amb fileres de cadires unides, pròpies de la universitat, fan que resulti difícil apartar-se de les classes magistrals, ja que es tracta de la típica disposició adequada perquè tots els alumnes mirin el professor. Quan hem hagut de fer activitats en grup en assignatures de llengües a la universitat, sempre havies d’asseure’t en una posició ben incòmode, o bé fer aixecar tothom si volies anar a fer la tasca amb un grup de persones de l’altra punta de la fila.
El que sí que he de dir a favor de les aules de la universitat és que solen estar molt més ben equipades pel que fa a materials que les de la majoria d’acadèmies d’idiomes, ja que compten amb un canó, amb DVD per mirar pel·lícules, amb un ordinador, amb una pantalla de color blanc, etc. Bé, són una excepció les aules d’interpretació, on sempre falten cabines i la majoria d’auriculars no funcionen, però això ja no és el tema que ens ocupa.
La interacció amb els companys
Penso que la interacció amb els companys de classe a l’hora d’aprendre llengües és fonamental. En primer lloc, resulta imprescindible quan es tracta de parlar, sobretot si et portes bé amb els companys que tens. A més, és molt més amè fer exercicis de vocabulari o de gramàtica amb algun company que no pas individualment. Això sí, personalment prefereixo que quan es tracta d’aquest tipus d’exercicis, es facin per parelles i no per grups més nombrosos, perquè segons l’experiència que he tingut, llavors l’activitat és bastant caòtica i no s’aprofita tant el temps, ja que tothom vol dir la seva. En canvi, quan el que s’ha de fer és parlar, trobo molt més interessant fer-ho en grups de quatre o cinc que no en parelles, perquè d’aquesta manera s’interactua molt més, i sempre és més fàcil que surtin temes nous.
A banda de la interacció dins de l’aula, considero que és molt útil tenir la sort de trobar un grup d’aprenentatge d’idiomes on hi hagi una molt bona relació personal. Això sol comportar, en primer lloc, que et motivi més anar a classe, sobretot si les classes són al vespre. En segon lloc, també propicia que s’organitzin activitats entre els companys fora de l’aula, especialment si es tracta de grups d’adults, com per exemple anar al cinema a veure una pel·lícula en versió original, assistir a activitats culturals, etc.
Els horaris ideals
Penso que el millor horari per aprendre, no tan sols llengües, sinó el que sigui, és al matí, quan estàs molt més fresca i se’t queda molt més tot que a qualsevol altre hora. En tot cas, si les classes no es poden fer al matí, llavors triaria la franja de la tarda que va de cinc a set. Sempre que puc, cosa que no és fàcil ni habitual, perquè les llengües se solen aprendre mentre estudies o treballes, prefereixo evitar les classes a primera hora de la tarda (en què la nyonya de tothom és considerable) i, sobretot, al vespre. Tinc comprovat que quan he d’anar a classes al vespre, me’n canso molt més ràpid que si hi vaig en qualsevol altre horari, i de vegades fins i tot acabo abandonant-les abans d’hora. Al vespre ja estic cansada de tot el dia, em costa molt més concentrar-me i no tinc tantes ganes de xerrar. A més, a l’hivern fa molta mandra sortir de casa a partir de les set per anar a classe.
Pel que fa als cursos intensius, encara no n’he fet mai cap, i no sé com m’hi sentiria, però penso que no em desagradaria; és més, crec que aprendria molt amb un curs intensiu, ja que sempre m’han funcionat les coses intensives. Penso que m’agradaria això d’aprendre intensivament una llengua durant un mes o dos. Això sí, crec que només ho aguantaria si fos al país de la llengua en qüestió. Si hagués de fer un intensiu d’alemany a Barcelona, per exemple, llavors sí que se’m faria pesat, 20 hores la setmana estudiant el mateix fins que et surt per les orelles. Però si el curs fos a Alemanya, estic segura que m’hi sentiria molt més a gust, perquè ja aniria allà amb el propòsit de submergir-me totalment en la llengua i exposar-m’hi, si pogués, les 24 hores, i en aquest context seria molt útil anar a classe cada matí i compaginar-ho amb el contacte amb gent que parlés alemany a les tardes. De fet, aquest és un dels objectius que tinc per a l’estiu que ve.
2 comentarios
Àurea -
Jo he fet intensius aquí, i la veritat és que m'han agradat força... és una manera d'estar concentrat en una única cosa, i poder-li dedicar el temps que durant el curs (en el meu cas) no li puc dedicar!
Bé Maria... un petó!
[que encara no havia pogut passar pel teu blog... i ja s'acaba el trimestre... :-p]
Luis -
Pel que fa a l'aula, estic completament d'acord que potser és la millor manera de fer (o rebre) una classe per tots els motius que esmentes. Tant de bo fossin així totes amb els materials disponibles a la universitat. Això ja seria perfecte. Tot i que em sobta que això no t'ho hagis trobat al Goethe... Té força renom, com el British, i curiosament fas referència al que vam parlar a classe, que com que és un ensenyament que s'ha de pagar (i no és gaire barat), els alumnes poden exigir, no trobes?